Berenar amb en Mohamed i la Faouzia

Bé, per tal de posar al dia el blog, aquest és l'últim comentari per avui, ja que el que explicaré en aquesta entrada concretament, fa referència al darrer dia que ens vam trobar.

En fi, vam quedar el dia 21 de gener a la tarda per anar a berenar i explicar-nos com havia anat el Nadal, què havíem fet l'un i l'altre...i crec que aquesta trobada, ha sigut la més gratificant! Vam quedar a la plaça de l'Ajuntament, després de donar una volta i voler entrar a la biblioteca (no ens van deixar...), vam anar a una cafeteria a berenar. En Mohamed va demanar una crêpe de xocolata, la Faouzia un croissant i jo una altra crêpe; però de formatge i pernil dolç. Mentre berenàvem, suposo que hi havia gana, ningú va dir ni piu!

Després però, la cosa es va animar ja que vaig tenir una idea: El dia següent era el meu aniversari i vaig pensar de fer-los un joc. Aquest consistia en endevinar què em regalarien les meves germanes (ja que saben que en tinc dues, i la petita té la mateixa edat que la Faouzia). Així doncs, vam estar fent una llista i vaig entreveure que, especialment en Mohamed, tenia l'idea fixada que jo era una "empollona" i que m'agradava moltíssim llegir. Em va sorprendre ja que en cap moment he parlat de notes ni de res en concret que es relacioni amb la universitat o altres estudis.

Bé, després de fer les llistes i riure una estona, vaig treure la càmara de fer fotos, i es van tornar bojos, no exagero! Feien fotografies a tot, a ells, a mi...em va fer molta il·lusió veure com reien ja que quasi totes surtim amb cares rares i ganyotes.

Penjaré alguna foto, no sé si me'n sortiré però bé, s'intentarà jeje
La setmana vinent compto tornar a trobar-m'hi, la qüestió és que estic amb les pràctiques de cotxe (ueue, ja tocava!) i no tinc massa temps.

A reveure!!

Dinar conjunt i cap a l'escola

Bones! Per variar, vaig fent petites aportacions al blog sempre que tinc un momentet lliure, i aquest n'és un! Bé, la quarta vegada que ens vam trobar, va ser per anar a dinar. En Mohamed va sortir de l'escola i com sempre, vam quedar a la plaça de l'Ajuntament i va venir amb la seva mare i dues de les seves germanes. Vam anar a dinar a un restaurant molt aprop d'allà, que es diu Els Fogons (per cert, en faig publicitat perquè s'ho menja de meravella!). Un cop acabat, el vaig acompanyar a l'escola ja que havia quedat aquella mateixa tarda per parlar amb la seva tutora i, de passada, amb la directora de l'aula d'acollida del centre.
Va ser una trobada molt agradable i, llavors, a última hora (de 4 a 5 de la tarda) la seva tutora em va fer entrar a la classe i vaig participar activament en les activitats que feien aquell dia: queixes dels alumnes, peticions de la tutora per a un correcte funcionament de tot plegat, repartir paperets amb el nom de cadascú per fer l'amic invisible...

He de reconèixer que veure'l a la classe em va entusiasmar, perquè es veia clarament com volia demostrar-me, o demostrar-se, que era un més i que valia per molt. Així doncs, a les 5 vam sortir de l'escola, amb la seva germana Faouzia, qui xerra moltíssim i, realment, m'ajuda a interactuar millor amb en Mohamed.