domingo, 23 de mayo de 2010


Demà serà el darrer dia que em trobaré amb la Chayma per tal de fer alguna activitat plegades. Anirem amb la Mercè i la Sokayna a muntar a cavall a Sant Gregori, a l'hípica la Ponderosa.
És una llàstima que s'acabi el projecte tan ràpid, ja que fa relativament poc que ens coneixem amb ella. No obstant això, gràcies a tots els moments que hem passat plegades, m'emporto una bona experiència i uns bons records malgrat la incòmode situació inicial.

Bé doncs, us deixo amb unes imatges del dia del berenar a Rupià!


Meritxell

lunes, 17 de mayo de 2010

Començament amb la Chayma

Bon dia tots i a totes,
el projecte rossinyol pel que fa al meu cas, ha donat un tomb inesperat.
Com ja vaig explicar a la darrera publicació, vaig tenir algun que altre problema i em van canviar el mentorat.

Doncs bé, us presento la Chayma: és una nena marroquina d'11 anys que viu a la Bisbal d'Empordà i estudia al CEIP Mas Clarà. Ens hem vist 3 vegades: la primera va ser al mateix poble per tal de trencar el gel, i vam estar passejant unes dues horetes i llavors vam anar a berenar. La segona vegada que vam quedar, ella tenia un examen per l'endemà i no va servir de res anar a buscar-la, però bé, li pot passar a qualsevol això. La tercera vegada me la vaig emportar a l'Escala, a veure on treballen els meus pares, li vaig presentar els companys de feina (ja que a l'estiu hi treballo) i la meva parella. Vam anar a berenar i la vaig tornar cap a la Bisbal.

L'últim dia, dimecres passat, vam quedar amb la Mercè Martínez i la Sokayna i en Guillem Ferran i en Zacarias; dos companys de la universitat que també fan el projecte. Ens vam trobar a Rupià i anàrem a berenar tots junts a casa de l'àvia d'en Guillem. Seguidament, els grabàrem en vídeo (atès que fem un clip de vídeo relacionat amb el projecte i necessitàvem l'aportació dels 3) i, finalment, vam jugar a futbol una bona estona.

Així doncs, cada un va conèixer a dues persones aquella tarda, i sabem del cert, que va ser molt productiu.
Estem pendents de trobar-nos de nou, però ara per anar a l'Estartit a la platja.

Meri

miércoles, 17 de marzo de 2010

Semi-final

Degut a una situació un xic complicada, el projecte amb en Mohamed s'ha acabat.
Val a dir que em fa una certa recança tallar-ho en sec, però hem considerat que era el més assenyat.

No obstant això, m'han assignat una noia de la Bisbal d'Empordà mateix, de 12 anys, i divendres que ve aniré a conèixer-la juntament amb l'Elisenda (LIC).
Agraïr el tracte i la resolució del "conflicte" a l'Òscar Prieto i a l'Elisenda.


Meritxell

lunes, 1 de febrero de 2010








Berenar amb en Mohamed i la Faouzia


Bé, per tal de posar al dia el blog, aquest és l'últim comentari per avui, ja que el que explicaré en aquesta entrada concretament, fa referència al darrer dia que ens vam trobar.

En fi, vam quedar el dia 21 de gener a la tarda per anar a berenar i explicar-nos com havia anat el Nadal, què havíem fet l'un i l'altre...i crec que aquesta trobada, ha sigut la més gratificant! Vam quedar a la plaça de l'Ajuntament, després de donar una volta i voler entrar a la biblioteca (no ens van deixar...), vam anar a una cafeteria a berenar. En Mohamed va demanar una crêpe de xocolata, la Faouzia un croissant i jo una altra crêpe; però de formatge i pernil dolç. Mentre berenàvem, suposo que hi havia gana, ningú va dir ni piu!

Després però, la cosa es va animar ja que vaig tenir una idea: El dia següent era el meu aniversari i vaig pensar de fer-los un joc. Aquest consistia en endevinar què em regalarien les meves germanes (ja que saben que en tinc dues, i la petita té la mateixa edat que la Faouzia). Així doncs, vam estar fent una llista i vaig entreveure que, especialment en Mohamed, tenia l'idea fixada que jo era una "empollona" i que m'agradava moltíssim llegir. Em va sorprendre ja que en cap moment he parlat de notes ni de res en concret que es relacioni amb la universitat o altres estudis.

Bé, després de fer les llistes i riure una estona, vaig treure la càmara de fer fotos, i es van tornar bojos, no exagero! Feien fotografies a tot, a ells, a mi...em va fer molta il·lusió veure com reien ja que quasi totes surtim amb cares rares i ganyotes.

Penjaré alguna foto, no sé si me'n sortiré però bé, s'intentarà jeje
La setmana vinent compto tornar a trobar-m'hi, la qüestió és que estic amb les pràctiques de cotxe (ueue, ja tocava!) i no tinc massa temps.

A reveure!!

Dinar conjunt i cap a l'escola

Bones! Per variar, vaig fent petites aportacions al blog sempre que tinc un momentet lliure, i aquest n'és un! Bé, la quarta vegada que ens vam trobar, va ser per anar a dinar. En Mohamed va sortir de l'escola i com sempre, vam quedar a la plaça de l'Ajuntament i va venir amb la seva mare i dues de les seves germanes. Vam anar a dinar a un restaurant molt aprop d'allà, que es diu Els Fogons (per cert, en faig publicitat perquè s'ho menja de meravella!). Un cop acabat, el vaig acompanyar a l'escola ja que havia quedat aquella mateixa tarda per parlar amb la seva tutora i, de passada, amb la directora de l'aula d'acollida del centre.
Va ser una trobada molt agradable i, llavors, a última hora (de 4 a 5 de la tarda) la seva tutora em va fer entrar a la classe i vaig participar activament en les activitats que feien aquell dia: queixes dels alumnes, peticions de la tutora per a un correcte funcionament de tot plegat, repartir paperets amb el nom de cadascú per fer l'amic invisible...

He de reconèixer que veure'l a la classe em va entusiasmar, perquè es veia clarament com volia demostrar-me, o demostrar-se, que era un més i que valia per molt. Així doncs, a les 5 vam sortir de l'escola, amb la seva germana Faouzia, qui xerra moltíssim i, realment, m'ajuda a interactuar millor amb en Mohamed.

martes, 19 de enero de 2010

Trobada amb els seus amics

Bones! La següent vegada que ens vam trobar amb en Mohamed, va ser per la Bisbal ja que tenia ganes de veure per on es movia i així; saber més o menys amb qui anava, qui coneixia...saber una mica més d'ell a partir de com es comportava.
Així doncs, ens vam trobar amb els seus amics, em van ensenyar una cabanya a sobre un arbre que havien fet entre tots, vam voltar mil i una vegades per tots els carrers...
He de ser sincera i aquesta vegada, la trobada va arribar a incomodar-me, però ara ja..un borrón y cuenta nueva.

Aquell mateix dia vam anar a dinar, com aquell qui va d'excursió, i vaig percebre que tenia moltíssims coneguts i que no tenia perquè preocupar-me el fet que s'estés gran part del dia al carrer.

Doncs bé, més tard se'n va anar amb els seus amics i, llavors, jo cap a Girona de nou.

Meri